NOVA ESTRUCTURA

Hola a tots els amics i seguidors,

Amb data d’avui he fet una reestructuració de pàgines relacionades amb la didàctica de les Ciències Socials. Crec que era necessari fer una mica d’endreça i de neteja.

He de dir que cada any apareixen noves metodologies, noves adaptacions i esmenes curriculars que fan molt díficil posar al dia tot el material que hi havia a la pàgina del blog. A més les noves tècniques metodològiques i les noves tecnologies deixen molt ràpidament obsolet allò que fa dos dies era novedós.

És per això que em veig obligat a reduir el blog, de moment, a didàctica d’Història aplicada sobretot als més grans, és la secció 4t d’ESO. Però deixo a la vista diversos apartats amb modificacions: societats i religions antigues, l’apartat de Música i la secció orígens de Catalunya extret de l’antiga pestanya de 2n ESO. També he salvat de la pestanya de 1r ESO la secció de mapes interactius.

És un canvi profund i no descarto més endavant de seguir fent noves reestructuracions i canvis força contundents.

100 ANYS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/revolucio-russa-100-anys-despres/video/5695591/#

ANY GRANADOS

 

 

 

Enguany recordem la mort del gran compositor i pianista Enric Granados. Lleida, 1867- Canal de la Mánega, 1916. Creador amb I. Albéniz  de l’escola catalana moderna de piano.

És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas, 1911.  Va crear una escola de piano a Barcelona, 1901, l’actual Acadèmia Marshall, que ha produït una llarga llista d’importants pianistes, com Frank Marshall, Conxita Badia, Montserrat Torrent, Alícia de Larrocha…

BLOG ENRIC GRANADOS

HIPÀTIA d’Alexandria

Enguany fa 1600 anys radicals de la religió assassinaren vilment a l’última representant destacada  de la filosofia , de la matemàtica i de l’astronomia del segle V  a Alexandria

Fou l’any 415 que Hipàtia fou arrossegada des del carrer fins el Cesarion, antic temple romà dedicat a Cesar. Allí fou assassinada.

Dona brillant impartia els seus coneixements a Alexandria, Egipte. Capital de la cultura hel·lenística. Patí les conseqüències de l’efervescència intransigent de cristians dirigits pel bisbe Ciril de la ciutat.

Orestes, perfecte de l’Imperi romà d’Honori, intentava governar la Diocesi d’Egipte en front al gran poder primer del bisbe Teofil i després del seu nebot i successor el bisbe Ciril, sant. Orestes féu costat a Hipàtia, representant del paganisme enfront del cristianisme.

Alejandro Amenabar en la seva pel·lícula Agora fa un retrat sobre el personatge d’Hipàtia amb encerts i errors però ha aconseguit fer-la viva entre nosaltres.

Avui dia encara veiem massa sovint actituds de radicalisme, intolerància, manca de respecte i agressions per part d’individus que diuen defensar l’autèntica fe… sembla mentida que després de 1600 anys que encara estiguem igual.

 

Per saber-ne més mireu el següent enllaç, val molt la pena: http://www.planetasapiens.com/?p=3539

 

Fundació del PSUC

Tot passejant pel casc antic de  Barcelona arribo a la plaça Sant Josep Oriol, al costat de l’església gòtica del Pi. Entro en el bar anomenat com la plaça veïna,  Pi i hi trobo la placa que recorda la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya  un 23 de juliol de 1936, cinc dies després de l’inici del cop d’estat per part dels generals Sanjurjo, Mola i Franco principalment.

El PSUC és la fusió de diversos grups polítics: Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE. És escollit com a primer secretari Joan Comorera  i s’adscriu a la  Internacional Comunista.

Partit que a mesura que avanci la Guerra Civil Espanyola anirà agafant protagonisme en detriment del moviment anarquista  obrer que fins llavors era majoritari. Entra en el govern de la Generalitat de Lluís Companys en el ’37, impulsa l’exèrcit popular i és el contacte  de la col·laboració amb l’URSS.

M.Correa i Masip

Professor de Secundària

 

 

6 d’octubre

Avui és 6 d’octubre

Fou una data per a la història. 1934, Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República federal espanyola:

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica”.

Fragment de la proclamació de Lluís Companys el 6 d’octubre del 1934.

Situem-nos:

Dins de l’Espanya de la II República manen les dretes d’Alejandro Lerroux, Partido Radical, i la CEDA de José Mª Gil Robles. És el període conegut com a Bienni Negre.  La involució dels partits de dretes espanyoles que manaven en aquell moment la República provocà a tot Espanya una vaga general. En destacarien dos fets: la revolució d’Astúries i els fets del 6 d’octubre a Catalunya. Dues insurreccions contra el govern republicà conservador que serien esclafades pels generals Franco i Batet respectivament.

Conflicte:

Després de la proclamació de l’Estat Català, el general Batet, cap de l’exèrcit espanyol a Catalunya, proclama l’estat de guerra i fa prendre posicions estratègiques als seus soldats dins de la ciutat. Hi haurà intercanvi de trets principalment a les Rambles, edifici del CADCI, i prop del Palau de la Generalitat.

El president companys a les 6 del matí del 7 d’octubre es rendeix i tot el govern és capturat i empresonat i portat després al vaixell presó Uruguai.

Conseqüències:

Supressió indefinida de la Generalitat de Catalunya, presó per al president Companys fins el febrer de 1936, més de 3.000 empresonats polítics, 74 morts, anul·lació de  l’Estatut de Núria i l’edifici del Parlament de Catalunya convertida en caserna militar.

Avui:

Catalunya no li cal fer accions sobtades. El procés actual de Catalunya és el de caminar amb pas lent, ferm i segur cap a l’anhel que desitja, la llibertat del poble. Sense trets de canó i de metralladores, sense estridències, sense por i sense violència.

La major part de la societat civil catalana empeny els polítics a escoltar el poble català i a  fer un pas més endavant. La nostra revolució és pacífica, pacient, oberta, cohesionadora, transversal i amable.És la revolució que als atacs ferotges, als insults, a les amenaces i a les mentides d’aquells que es diuen constitucionalistes els responem només amb riures.  És la revolta del somriure.

Manel Correa i Masip
Professor de Secundària

ATACS AL PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Estatua de Bassetki
Imperi Acadi.         Robada i recuperada el 2003

 

Sovint les notícies referents  al patrimoni cultural de la humanitat són bones notícies. Que si una  troballa arqueològica, que si una restauració o fins i tot la recuperació de peces perdudes o robades. Avui però la notícia n’ és una altra. La destrucció de patrimoni de la humanitat. Peces exhibides al museu de Mosul, Iraq, han estat destruïdes. Són peces del jaciment arqueològic d’Hatra, declarat patrimoni mundial, i de  la zona de Nínive. Entre aquestes el brau alat, Lamassu. No és el primer cop que els tresors iraquians pateixen actes de barbàrie, recordem  el saqueig del Museu de Bagdad, la crema de la Biblioteca Nacional de Bagdad, destrucció de la universitat de Mustansyria… tot sota la cobertura protectora de la guerra del Golf,1991, la invasió d’Iraq per part dels Estats Units, 2003…

Però no patiu si voleu veure les millors peces arqueològiques de les diverses cultures i civilitzacions que van viure durant l’antiguitat mesopotàmica només cal anar als museus del Louvre, del British o del Metropolitan, per dir-ne alguns. Cal més comentari?

Dama de Warka
Escultura sumèria 3.300 a. C. Robada i recuperada el 2003

La història no es pot ni robar ni esborrar. És la que és. Un camí llarg, amb llums i ombres, que els homes i dones anem fent sempre mirant endavant. La destrucció, l’ocultació  i la desaparició de materials arqueològics dificulten sempre el testimoniatge  del nostre passat. Testimoniatge de la vida viscuda per part dels nostres avantpassats.

Nosaltres des del nostre bloc no posarem cap vídeo sobre greuges arqueològics ans al contrari volem posar imatges i vídeos  de peces arqueològiques  recuperades, trobades o restaurades.  Trenquem una llança a favor de la recuperació  i restauració del nostre patrimoni mundial i és per això que sempre serem un altaveu d’allò que ajudi a recordar i a fer entendre a la humanitat el trajecte que hem fet, fem i farem .

Vídeo de la troballa de més de 50.000 peces a Teotihuacan, Mèxic

300

Aquest 2014 es commemora el tricentenari de la guerra de Successió. Però, i després, què va passar? Com van anar les coses? Com han viscut els catalans aquests tres-cents anys? Justament on acaba la guerra comença la història de “300”, una sèrie documental de divulgació dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada.

L’àrea de Documentals i Nous Formats de TV3 s’endinsa amb “300” en la història dels últims tres-cents anys, el període en què s’ha perfilat la Catalunya contemporània. Amb l’objectiu d’intentar saber per què el país és com és i per què el país és on és, el programa se centra sobretot en les relacions amb Espanya i com han afectat la vida quotidiana de la gent.

La sèrie consta de sis capítols de seixanta minuts i cadascun analitza un dels temes clau en l’evolució dels últims tres segles: la identitat, la demografia, la política, la violència, l’economia i la llengua. El presentador d’aquest espai, Antoni Tortajada, explica durant cada episodi diverses històries quotidianes que ajuden a entendre l’evolució del país, amb l’assessorament d’un prestigiós equip d’historiadors, dirigits per Borja de Riquer. D’aquesta manera, la narració es complementa amb l’anàlisi històrica i especialitzada d’Anna Cabré, Josep Fontana, Jordi Maluquer de Motes, August Rafanell i Manel Risques.

(extret: www.tv3.cat)

Troben el primer vaixell iber!

Un equip d’arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC) ha descobert al cap de Creus les restes de la primera nau iber que es coneix a la península Ibèrica. El vaixell, que va ser trobat i espoliat el 1967 per submarinistes belgues, ja va ser sotmès en aquella època a un estudi arqueològic que no li va donar gaire importància i que va determinar que era una embarcació romana. Ara, una nova investigació ha indagat les profunditats de la costa del Port de la Selva per conèixer la verdadera història d’aquella embarcació.

El vaixell descansa a 24 metres de profunditat a la zona del Cap de Vol –indret que ha proporcionat el nom amb el qual s’ha batejat la nau–, i amb el pas del temps va quedar colgat sota una capa de sorra de 60 centímetres gràcies a la qual s’ha conservat en bon estat. Durant aquesta campanya s’ha dut a terme un estudi exhaustiu de la proa de la nau, i la primera conclusió dels investigadors és que data del segle I aC i que es va enfonsar entre l’any 25 i l’1 aC. Diversos elements i objectes que acompanyaven la troballa són els que han evidenciat que es tracta d’una nau construïda amb tècniques navals ibers, a diferència de la resta que s’han localitzat fins ara, d’època romana.

En primer lloc, la forma de la carena és plana, perquè en aquella època a la costa hi havia molts aiguamolls i aquest tipus de construccions podien navegar bé per aigües poc profundes. Un altre element són les quadernes que formen la carcassa de la carena, que estan lligades amb cordes, una tècnica que no utilitzaven els romans. Per últim, s’ha trobat una moneda iber amagada sota la base del pal, i es creu que va ser col·locada allà com un amulet. Les restes d’àmfores de vi que s’han trobat a l’interior de l’embarcació –la majoria d’àmfores van ser espoliades el 1967–, a més, han proporcionat noves dades sobre la primera indústria exportadora catalana. Sembla que Cap de Vol es dedicava al transport de vi des de la vila romana de Baetulo –l’actual Badalona– fins a Marsella, possiblement per subministrar-lo a la milícia romana.

Tot i que és evident que els poblats ibers eren mariners, fins ara no hi havia cap evidència arqueològica que ho demostrés. Aquesta troballa és la primera nau identificada en tota la península que permet conèixer les tècniques constructives i de navegació dels pobladors de la costa catalana abans de l’arribada dels romans.

(extret: sapiens.cat)

Troben un absis i una cripta del segle VI sota la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona

 

Noves restes arqueològiques han estat descobertes a la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona, prop de la plaça Sant Jaume. La troballa més important és l’absis de la capçalera de l’església, del segle VI, que a més en conserva la cripta, que està en molt bon estat.

Els experts creuen que una possibilitat és que, en aquest espai, s’hi guardessin relíquies venerades. Però la hipòtesi més ferma és que es tracta d’una cripta funerària que acollia la tomba d’un personatge destacat, vinculat a la comunitat cristiana de l’època.

La directora del projecte de recerca, Júlia Beltrán, ha explicat que el principal indici que els porta a pensar això és “un element molt característic; una petita finestreta, situada arran de terra, en la qual els fidels que caminaven des de fora paraven, miraven i donaven un record i pregaven”.

L’església no té exactament la mateixa orientació que els edificis del segle VI a Barcelona, sinó que està una mica girada. Els estudiosos han apuntat que possiblement perquè el subsòl de Sant Just conserva conductes o galeries que servien per a la distribució de l’aigua en època romana.

(extret de http://www.324.cat/noticia/2230013/catalunya/)