6 d’octubre

Avui és 6 d’octubre

Fou una data per a la història. 1934, Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República federal espanyola:

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica”.

Fragment de la proclamació de Lluís Companys el 6 d’octubre del 1934.

Situem-nos:

Dins de l’Espanya de la II República manen les dretes d’Alejandro Lerroux, Partido Radical, i la CEDA de José Mª Gil Robles. És el període conegut com a Bienni Negre.  La involució dels partits de dretes espanyoles que manaven en aquell moment la República provocà a tot Espanya una vaga general. En destacarien dos fets: la revolució d’Astúries i els fets del 6 d’octubre a Catalunya. Dues insurreccions contra el govern republicà conservador que serien esclafades pels generals Franco i Batet respectivament.

Conflicte:

Després de la proclamació de l’Estat Català, el general Batet, cap de l’exèrcit espanyol a Catalunya, proclama l’estat de guerra i fa prendre posicions estratègiques als seus soldats dins de la ciutat. Hi haurà intercanvi de trets principalment a les Rambles, edifici del CADCI, i prop del Palau de la Generalitat.

El president companys a les 6 del matí del 7 d’octubre es rendeix i tot el govern és capturat i empresonat i portat després al vaixell presó Uruguai.

Conseqüències:

Supressió indefinida de la Generalitat de Catalunya, presó per al president Companys fins el febrer de 1936, més de 3.000 empresonats polítics, 74 morts, anul·lació de  l’Estatut de Núria i l’edifici del Parlament de Catalunya convertida en caserna militar.

Avui:

Catalunya no li cal fer accions sobtades. El procés actual de Catalunya és el de caminar amb pas lent, ferm i segur cap a l’anhel que desitja, la llibertat del poble. Sense trets de canó i de metralladores, sense estridències, sense por i sense violència.

La major part de la societat civil catalana empeny els polítics a escoltar el poble català i a  fer un pas més endavant. La nostra revolució és pacífica, pacient, oberta, cohesionadora, transversal i amable.És la revolució que als atacs ferotges, als insults, a les amenaces i a les mentides d’aquells que es diuen constitucionalistes els responem només amb riures.  És la revolta del somriure.

Manel Correa i Masip
Professor de Secundària