Author Archives: Manel Correa

100 ANYS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/revolucio-russa-100-anys-despres/video/5695591/#

Anuncis

ANY GRANADOS

Enric Graanados

 

 

 

Enguany recordem la mort del gran compositor i pianista Enric Granados. Lleida, 1867- Canal de la Mánega, 1916. Creador amb I. Albéniz  de l’escola catalana moderna de piano.

És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas, 1911.  Va crear una escola de piano a Barcelona, 1901, l’actual Acadèmia Marshall, que ha produït una llarga llista d’importants pianistes, com Frank Marshall, Conxita Badia, Montserrat Torrent, Alícia de Larrocha…

BLOG ENRIC GRANADOS

HIPÀTIA d’Alexandria

Enguany fa 1600 anys radicals de la religió assassinaren vilment a l’última representant destacada  de la filosofia , de la matemàtica i de l’astronomia del segle V  a Alexandria

Fou l’any 415 que Hipàtia fou arrossegada des del carrer fins el Cesarion, antic temple romà dedicat a Cesar. Allí fou assassinada.

Dona brillant impartia els seus coneixements a Alexandria, Egipte. HipatiaCapital de la cultura hel·lenística. Patí les conseqüències de l’efervescència intransigent de cristians dirigits pel bisbe Ciril de la ciutat.

Orestes, perfecte de l’Imperi romà d’Honori, intentava governar la Diocesi d’Egipte en front al gran poder primer del bisbe Teofil i després del seu nebot i successor el bisbe Ciril, sant. Orestes féu costat a Hipàtia, representant del paganisme enfront del cristianisme.

Alejandro Amenabar en la seva pel·lícula Agora fa un retrat sobre el personatge d’Hipàtia amb encerts i errors però ha aconseguit fer-la viva entre nosaltres.

Avui dia encara veiem massa sovint actituds de radicalisme, intolerància, manca de respecte i agressions per part d’individus que diuen defensar l’autèntica fe… sembla mentida que després de 1600 anys que encara estiguem igual.

 

Per saber-ne més mireu el següent enllaç, val molt la pena: http://www.planetasapiens.com/?p=3539

 

Fundació del PSUC

20151013_192921[1]Tot passejant pel casc antic de  Barcelona arribo a la plaça Sant Josep Oriol, al costat de l’església gòtica del Pi. Entro en el bar anomenat com la plaça veïna,  Pi i hi trobo la placa que recorda la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya  un 23 de juliol de 1936, cinc dies després de l’inici del cop d’estat per part dels generals Sanjurjo, Mola i Franco principalment.

El PSUC és la fusió de diversos grups polítics: Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE. És escollit com a primer secretari Joan Comorera  i s’adscriu a la  Internacional Comunista.

Partit que a mesura que avanci la Guerra Civil Espanyola anirà agafant protagonisme en detriment del moviment anarquista  obrer que fins llavors era majoritari. Entra en el govern de la Generalitat de Lluís Companys en el ’37, impulsa l’exèrcit popular i és el contacte  de la col·laboració amb l’URSS.

M.Correa i Masip
Professor de Secundària

 

 

6 d’octubre

Avui és 6 d’octubre

Fou una data per a la història. 1934, Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República federal espanyola: President Companys

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica”.

Fragment de la proclamació de Lluís Companys el 6 d’octubre del 1934.

Situem-nos:

Dins de l’Espanya de la II República manen les dretes d’Alejandro Lerroux, Partido Radical, i la CEDA de José Mª Gil Robles. És el període conegut com a Bienni Negre.  La involució dels partits de dretes espanyoles que manaven en aquell moment la República provocà a tot Espanya una vaga general. En destacarien dos fets: la revolució d’Astúries i els fets del 6 d’octubre a Catalunya. Dues insurreccions contra el govern republicà conservador que serien esclafades pels generals Franco i Batet respectivament.

Conflicte:

Soldats espanyols amb els canons que van disparar contra la GeneralitatDesprés de la proclamació de l’Estat Català, el general Batet, cap de l’exèrcit espanyol a Catalunya, proclama l’estat de guerra i fa prendre posicions estratègiques als seus soldats dins de la ciutat. Hi haurà intercanvi de trets principalment a les Rambles, edifici del CADCI, i prop del Palau de la Generalitat.

El president companys a les 6 del matí del 7 d’octubre es rendeix i tot el govern és capturat i empresonat i portat després al vaixell presó Uruguai.

Conseqüències:

Supressió indefinida de la Generalitat de Catalunya, presó per al president Companys fins el febrer de 1936, més de 3.000 empresonats polítics, 74 morts, anul·lació de  l’Estatut de Núria i l’edifici del Parlament de Catalunya convertida en caserna militar.

Avui:

Catalunya no li cal fer accions sobtades. El procés actual de Catalunya és el de caminar amb pas lent, ferm i segur cap a l’anhel que desitja, la llibertat del poble. Sense trets de canó i de metralladores, sense estridències, sense por i sense violència.Via lliure a la República Catalana

La major part de la societat civil catalana empeny els polítics a escoltar el poble català i a  fer un pas més endavant. La nostra revolució és pacífica, pacient, oberta, cohesionadora, transversal i amable.És la revolució que als atacs ferotges, als insults, a les amenaces i a les mentides d’aquells que es diuen constitucionalistes els responem només amb riures.  És la revolta del somriure.

      Manel Correa i Masip
 Professor de Secundària

ATACS AL PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Estatua de Bassetki Imperi Acadi Peces robades i recuperades

Estatua de Bassetki
Imperi Acadi.         Robada i recuperada el 2003

 

Sovint les notícies referents  al patrimoni cultural de la humanitat són bones notícies. Que si una  troballa arqueològica, que si una restauració o fins i tot la recuperació de peces perdudes o robades. Avui però la notícia n’ és una altra. La destrucció de patrimoni de la humanitat. Peces exhibides al museu de Mosul, Iraq, han estat destruïdes. Són peces del jaciment arqueològic d’Hatra, declarat patrimoni mundial, i de  la zona de Nínive. Entre aquestes el brau alat, Lamassu. No és el primer cop que els tresors iraquians pateixen actes de barbàrie, recordem  el saqueig del Museu de Bagdad, la crema de la Biblioteca Nacional de Bagdad, destrucció de la universitat de Mustansyria… tot sota la cobertura protectora de la guerra del Golf,1991, la invasió d’Iraq per part dels Estats Units, 2003…

Però no patiu si voleu veure les millors peces arqueològiques de les diverses cultures i civilitzacions que van viure durant l’antiguitat mesopotàmica només cal anar als museus del Louvre, del British o del Metropolitan, per dir-ne alguns. Cal més comentari?

Dama de Warka

Dama de Warka
Escultura sumèria 3.300 a. C. Robada i recuperada el 2003

La història no es pot ni robar ni esborrar. És la que és. Un camí llarg, amb llums i ombres, que els homes i dones anem fent sempre mirant endavant. La destrucció, l’ocultació  i la desaparició de materials arqueològics dificulten sempre el testimoniatge  del nostre passat. Testimoniatge de la vida viscuda per part dels nostres avantpassats.

Nosaltres des del nostre bloc no posarem cap vídeo sobre greuges arqueològics ans al contrari volem posar imatges i vídeos  de peces arqueològiques  recuperades, trobades o restaurades.  Trenquem una llança a favor de la recuperació  i restauració del nostre patrimoni mundial i és per això que sempre serem un altaveu d’allò que ajudi a recordar i a fer entendre a la humanitat el trajecte que hem fet, fem i farem .

Vídeo de la troballa de més de 50.000 peces a Teotihuacan, Mèxic

300

Aquest 2014 es commemora el tricentenari de la guerra de Successió. Però, i després, què va passar? Com van anar les coses? Com han viscut els catalans aquests tres-cents anys? Justament on acaba la guerra comença la història de “300”, una sèrie documental de divulgació dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada.

300

L’àrea de Documentals i Nous Formats de TV3 s’endinsa amb “300” en la història dels últims tres-cents anys, el període en què s’ha perfilat la Catalunya contemporània. Amb l’objectiu d’intentar saber per què el país és com és i per què el país és on és, el programa se centra sobretot en les relacions amb Espanya i com han afectat la vida quotidiana de la gent.

La sèrie consta de sis capítols de seixanta minuts i cadascun analitza un dels temes clau en l’evolució dels últims tres segles: la identitat, la demografia, la política, la violència, l’economia i la llengua. El presentador d’aquest espai, Antoni Tortajada, explica durant cada episodi diverses històries quotidianes que ajuden a entendre l’evolució del país, amb l’assessorament d’un prestigiós equip d’historiadors, dirigits per Borja de Riquer. D’aquesta manera, la narració es complementa amb l’anàlisi històrica i especialitzada d’Anna Cabré, Josep Fontana, Jordi Maluquer de Motes, August Rafanell i Manel Risques.

(extret: www.tv3.cat)