Monthly Archives: Setembre 2014

300

Aquest 2014 es commemora el tricentenari de la guerra de Successió. Però, i després, què va passar? Com van anar les coses? Com han viscut els catalans aquests tres-cents anys? Justament on acaba la guerra comença la història de “300”, una sèrie documental de divulgació dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada.

300

L’àrea de Documentals i Nous Formats de TV3 s’endinsa amb “300” en la història dels últims tres-cents anys, el període en què s’ha perfilat la Catalunya contemporània. Amb l’objectiu d’intentar saber per què el país és com és i per què el país és on és, el programa se centra sobretot en les relacions amb Espanya i com han afectat la vida quotidiana de la gent.

La sèrie consta de sis capítols de seixanta minuts i cadascun analitza un dels temes clau en l’evolució dels últims tres segles: la identitat, la demografia, la política, la violència, l’economia i la llengua. El presentador d’aquest espai, Antoni Tortajada, explica durant cada episodi diverses històries quotidianes que ajuden a entendre l’evolució del país, amb l’assessorament d’un prestigiós equip d’historiadors, dirigits per Borja de Riquer. D’aquesta manera, la narració es complementa amb l’anàlisi històrica i especialitzada d’Anna Cabré, Josep Fontana, Jordi Maluquer de Motes, August Rafanell i Manel Risques.

(extret: www.tv3.cat)

Anuncis

Troben el primer vaixell iber!

Un equip d’arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC) ha descobert al cap de Creus les restes de la primera nau iber que es coneix a la península Ibèrica. El vaixell, que va ser trobat i espoliat el 1967 per submarinistes belgues, ja va ser sotmès en aquella època a un estudi arqueològic que no li va donar gaire importància i que va determinar que era una embarcació romana. Ara, una nova investigació ha indagat les profunditats de la costa del Port de la Selva per conèixer la verdadera història d’aquella embarcació.iber1-150x150

El vaixell descansa a 24 metres de profunditat a la zona del Cap de Vol –indret que ha proporcionat el nom amb el qual s’ha batejat la nau–, i amb el pas del temps va quedar colgat sota una capa de sorra de 60 centímetres gràcies a la qual s’ha conservat en bon estat. Durant aquesta campanya s’ha dut a terme un estudi exhaustiu de la proa de la nau, i la primera conclusió dels investigadors és que data del segle I aC i que es va enfonsar entre l’any 25 i l’1 aC. Diversos elements i objectes que acompanyaven la troballa són els que han evidenciat que es tracta d’una nau construïda amb tècniques navals ibers, a diferència de la resta que s’han localitzat fins ara, d’època romana.

En primer lloc, la forma de la carena és plana, perquè en aquella època a la costa hi havia molts aiguamolls i aquest tipus de construccions podien navegar bé per aigües poc profundes. Un altre element són les quadernes que formen la carcassa de la carena, que estan lligades amb cordes, una tècnica que no utilitzaven els romans. Per últim, s’ha trobat una moneda iber amagada sota la base del pal, i es creu que va ser col·locada allà com un amulet. Les restes d’àmfores de vi que s’han trobat a l’interior de l’embarcació –la majoria d’àmfores van ser espoliades el 1967–, a més, han proporcionat noves dades sobre la primera indústria exportadora catalana. Sembla que Cap de Vol es dedicava al transport de vi des de la vila romana de Baetulo –l’actual Badalona– fins a Marsella, possiblement per subministrar-lo a la milícia romana.

Tot i que és evident que els poblats ibers eren mariners, fins ara no hi havia cap evidència arqueològica que ho demostrés. Aquesta troballa és la primera nau identificada en tota la península que permet conèixer les tècniques constructives i de navegació dels pobladors de la costa catalana abans de l’arribada dels romans.

(extret: sapiens.cat)