Els serfs
Estaven sotmesos a l’autoritat del senyor.
No podien abandonar la seva casa ni les seves terres .
No podien canviar de residència sense el permís del seu senyor.
El senyor havia d’autoritzar els casaments i les herències.
El serf era un pagès que se sotmetia a un senyor, servitud, renunciant a la seva llibertat a canvi de protecció.
Obligats a pagar impostos: per passar mercaderies pels ponts del senyor, pel dret de pasturatge, etc.
QUINES FEINES FEIEN?
Els serfs havien de lliurar una part de la collita i del bestiar dels seus masos al senyor.
Estaven obligats a fer una sèrie de jornals (dies) de feina a la reserva senyorial (terres del senyor) sense compensació econòmica, a arreglar camins i a ajudar a fortificar el castell.
Havien de fer servir el molí, el forn, la ferreria del senyor i pagar per fer-ne ús.
Pagaven el delme a l’Església. Que era un impost del 10% de la collita dels pagesos destinat al manteniment del clergat i dels edificis religiosos.
Els cavallers
Els nobles feien pactes de vassallatge amb altres nobles o senyors més poderosos. Es creaven uns lligams o relacions conegudes com relacions feudals. Aquestes comportava una sèrie de deures o obligacions:
Els deures contrets per un vassall envers el seu senyor es podien classificar en:
Fidelitat: al seu senyor.
Ajuda (auxilium): servei personal, provisió de tropes, recaptació d’impostos…
Consell (consilium): assessorament o consell.
A canvi el vassall rebia del seu senyor terres (feu) amb tot el que hi hagués: poblacions i viles, els seus habitants, castells, boscos, prats… El noble es convertia en senyor feudal, és a dir en un noble amb feus.
El senyor feudal exercia tot el seu poder i autoritat sobre les seves terres i els seus habitants. Podia dictar ordres, exercir justícia, castigar amb assots i fins i tot aplicar la pena de mort als seus serfs.
Atenció: un vassall sempre és un noble. Mai ho podia ser un pagès, aquest o era un serf o era un home lliure.