Category Archives: Uncategorized

ANY GRANADOS

Enric Graanados

 

 

 

Enguany recordem la mort del gran compositor i pianista Enric Granados. Lleida, 1867- Canal de la Mánega, 1916. Creador amb I. Albéniz  de l’escola catalana moderna de piano.

És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas, 1911.  Va crear una escola de piano a Barcelona, 1901, l’actual Acadèmia Marshall, que ha produït una llarga llista d’importants pianistes, com Frank Marshall, Conxita Badia, Montserrat Torrent, Alícia de Larrocha…

BLOG ENRIC GRANADOS

HIPÀTIA d’Alexandria

Enguany fa 1600 anys radicals de la religió assassinaren vilment a l’última representant destacada  de la filosofia , de la matemàtica i de l’astronomia del segle V  a Alexandria

Fou l’any 415 que Hipàtia fou arrossegada des del carrer fins el Cesarion, antic temple romà dedicat a Cesar. Allí fou assassinada.

Dona brillant impartia els seus coneixements a Alexandria, Egipte. HipatiaCapital de la cultura hel·lenística. Patí les conseqüències de l’efervescència intransigent de cristians dirigits pel bisbe Ciril de la ciutat.

Orestes, perfecte de l’Imperi romà d’Honori, intentava governar la Diocesi d’Egipte en front al gran poder primer del bisbe Teofil i després del seu nebot i successor el bisbe Ciril, sant. Orestes féu costat a Hipàtia, representant del paganisme enfront del cristianisme.

Alejandro Amenabar en la seva pel·lícula Agora fa un retrat sobre el personatge d’Hipàtia amb encerts i errors però ha aconseguit fer-la viva entre nosaltres.

Avui dia encara veiem massa sovint actituds de radicalisme, intolerància, manca de respecte i agressions per part d’individus que diuen defensar l’autèntica fe… sembla mentida que després de 1600 anys que encara estiguem igual.

 

Per saber-ne més mireu el següent enllaç, val molt la pena: http://www.planetasapiens.com/?p=3539

 

Fundació del PSUC

20151013_192921[1]Tot passejant pel casc antic de  Barcelona arribo a la plaça Sant Josep Oriol, al costat de l’església gòtica del Pi. Entro en el bar anomenat com la plaça veïna,  Pi i hi trobo la placa que recorda la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya  un 23 de juliol de 1936, cinc dies després de l’inici del cop d’estat per part dels generals Sanjurjo, Mola i Franco principalment.

El PSUC és la fusió de diversos grups polítics: Unió Socialista de Catalunya, Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE. És escollit com a primer secretari Joan Comorera  i s’adscriu a la  Internacional Comunista.

Partit que a mesura que avanci la Guerra Civil Espanyola anirà agafant protagonisme en detriment del moviment anarquista  obrer que fins llavors era majoritari. Entra en el govern de la Generalitat de Lluís Companys en el ’37, impulsa l’exèrcit popular i és el contacte  de la col·laboració amb l’URSS.

M.Correa i Masip
Professor de Secundària

 

 

300

Aquest 2014 es commemora el tricentenari de la guerra de Successió. Però, i després, què va passar? Com van anar les coses? Com han viscut els catalans aquests tres-cents anys? Justament on acaba la guerra comença la història de “300”, una sèrie documental de divulgació dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada.

300

L’àrea de Documentals i Nous Formats de TV3 s’endinsa amb “300” en la història dels últims tres-cents anys, el període en què s’ha perfilat la Catalunya contemporània. Amb l’objectiu d’intentar saber per què el país és com és i per què el país és on és, el programa se centra sobretot en les relacions amb Espanya i com han afectat la vida quotidiana de la gent.

La sèrie consta de sis capítols de seixanta minuts i cadascun analitza un dels temes clau en l’evolució dels últims tres segles: la identitat, la demografia, la política, la violència, l’economia i la llengua. El presentador d’aquest espai, Antoni Tortajada, explica durant cada episodi diverses històries quotidianes que ajuden a entendre l’evolució del país, amb l’assessorament d’un prestigiós equip d’historiadors, dirigits per Borja de Riquer. D’aquesta manera, la narració es complementa amb l’anàlisi històrica i especialitzada d’Anna Cabré, Josep Fontana, Jordi Maluquer de Motes, August Rafanell i Manel Risques.

(extret: www.tv3.cat)

Troben el primer vaixell iber!

Un equip d’arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC) ha descobert al cap de Creus les restes de la primera nau iber que es coneix a la península Ibèrica. El vaixell, que va ser trobat i espoliat el 1967 per submarinistes belgues, ja va ser sotmès en aquella època a un estudi arqueològic que no li va donar gaire importància i que va determinar que era una embarcació romana. Ara, una nova investigació ha indagat les profunditats de la costa del Port de la Selva per conèixer la verdadera història d’aquella embarcació.iber1-150x150

El vaixell descansa a 24 metres de profunditat a la zona del Cap de Vol –indret que ha proporcionat el nom amb el qual s’ha batejat la nau–, i amb el pas del temps va quedar colgat sota una capa de sorra de 60 centímetres gràcies a la qual s’ha conservat en bon estat. Durant aquesta campanya s’ha dut a terme un estudi exhaustiu de la proa de la nau, i la primera conclusió dels investigadors és que data del segle I aC i que es va enfonsar entre l’any 25 i l’1 aC. Diversos elements i objectes que acompanyaven la troballa són els que han evidenciat que es tracta d’una nau construïda amb tècniques navals ibers, a diferència de la resta que s’han localitzat fins ara, d’època romana.

En primer lloc, la forma de la carena és plana, perquè en aquella època a la costa hi havia molts aiguamolls i aquest tipus de construccions podien navegar bé per aigües poc profundes. Un altre element són les quadernes que formen la carcassa de la carena, que estan lligades amb cordes, una tècnica que no utilitzaven els romans. Per últim, s’ha trobat una moneda iber amagada sota la base del pal, i es creu que va ser col·locada allà com un amulet. Les restes d’àmfores de vi que s’han trobat a l’interior de l’embarcació –la majoria d’àmfores van ser espoliades el 1967–, a més, han proporcionat noves dades sobre la primera indústria exportadora catalana. Sembla que Cap de Vol es dedicava al transport de vi des de la vila romana de Baetulo –l’actual Badalona– fins a Marsella, possiblement per subministrar-lo a la milícia romana.

Tot i que és evident que els poblats ibers eren mariners, fins ara no hi havia cap evidència arqueològica que ho demostrés. Aquesta troballa és la primera nau identificada en tota la península que permet conèixer les tècniques constructives i de navegació dels pobladors de la costa catalana abans de l’arribada dels romans.

(extret: sapiens.cat)

Troben un absis i una cripta del segle VI sota la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona

Es creu que no era un lloc de pas...

 

Noves restes arqueològiques han estat descobertes a la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona, prop de la plaça Sant Jaume. La troballa més important és l’absis de la capçalera de l’església, del segle VI, que a més en conserva la cripta, que està en molt bon estat.

Els experts creuen que una possibilitat és que, en aquest espai, s’hi guardessin relíquies venerades. Però la hipòtesi més ferma és que es tracta d’una cripta funerària que acollia la tomba d’un personatge destacat, vinculat a la comunitat cristiana de l’època.

La directora del projecte de recerca, Júlia Beltrán, ha explicat que el principal indici que els porta a pensar això és “un element molt característic; una petita finestreta, situada arran de terra, en la qual els fidels que caminaven des de fora paraven, miraven i donaven un record i pregaven”.

L’església no té exactament la mateixa orientació que els edificis del segle VI a Barcelona, sinó que està una mica girada. Els estudiosos han apuntat que possiblement perquè el subsòl de Sant Just conserva conductes o galeries que servien per a la distribució de l’aigua en època romana.

(extret de http://www.324.cat/noticia/2230013/catalunya/)

Descoberts a Begues quatre esquelets humans de fa 6.400 anys

Descobreixen a Begues quatre esquelets humans de fa més de 6.400 anys.

Descobreixen a Begues quatre esquelets humans de fa més de 6.400 anys. Segons ha informat la UB, els cossos s’han trobat a la cova de Can Sadurní de Begues, al Baix Llobregat, i la necròpolis descoberta pertany al neolític mitjà inicial.

En total, s’han descobert els cossos inhumats, alguns en molt bon estat de conservació, de quatre individus -un adult d’uns cinquanta anys i tres infants– que, seguint un ritual d’enterrament desconegut fins ara a la península, van ser dipositats en línia i posició fetal en una de les parets interiors de la cova fa més de 6.400 anys.

És el primer cop que es troben cossos inhumats del neolític mitjà que mostrin una pràctica tan intencionada de ritu funerari. Aquesta és, precisament, la rellevància arqueològica de la troballa de l’última campanya d’excavacions aquest estiu a la cova de Can Sadurní de Begues i que s’ha presentat avui dimecres.

En un descobriment anterior a la cova s’havien localitzat dos cossos, encara que no estaven ben conservats, un aixovar funerari i restes de la cervesa més antiga d’Europa.

“L’encant de Begues”

Fa un any també s’hi va descobrir el fragment d’una estàtua funerària, coneguda com a “L’encantat de Begues”. Respon alconcepte d'”ídol neolític”, amb una forta càrrega simbòlica i espiritual.

La figura té vuit centímetres d’altura i correspon, probablement, a un home, una cosa poc freqüent, ja que el 80% de les representacions similars al Mediterrani i a Europa són imatges femenines.

(extret de http://www.324.cat/noticia/2230013/catalunya/)